La reencarnació és la creença en el procés pel que una ànima, en morir el cos al que està lligada, reneix en un altre cos, ja sigui de persona, animal, vegetal o mineral. És una creença especialment vivent a Orient, tot i que no solament en aquesta zona.

Pel budisme, el jainisme o l'hinduisme, entre d'altres, aquest procés s'anomena samsara (del sànscrit"deambular"). Samsara designa el cicle de vides, morts i renaixements que cada ésser experimenta com a conseqüència del seu karma (del sànscrit, "accions"). Cada ésser viatja per aquesta roda, que abasta des dels déus fins als insectes, i el sentit de la seva trajectòria el marca el contingut dels seus actes.

Aquestes filosofies s'esforcen a transcendir aquest procés mitjançant l'alliberament definitiu que suposa l'accés al nirvana, o sigui, l'estat ideal i suprem que consisteix en l'absència de tot sentit d'individualitat.

La creença en la transmigració apareix escrita per primera vegada en forma doctrinal en la recopilació religiosa i filosòfica índia dels Upanixads, traduïda al persa pel príncep Dara Sukoh durant el segle XVII, i des de llavors el samsara ha estat un dels principals dogmes d'aquestes filosofies orientals.

Samsara, karma i dharma

La qualitat de la reencarnació ve determinada pel karma i el dharma ("qualitat" de l'individu, determinada per l'aproximació o l'allunyament envers les lleis de la natura) que hagi acumulat cada persona com a resultat dels seus actes, d'allò que l'ànima hagi realitzat en la vida present i les vides passades.

Els budistes, els jainistes i els hinduistes també pensen que aquest procés es pot contrarestar amb la pràctica d'expiacions i de rituals (exercitant-se a través del dharma-mèrit o el karma-demèrit), aconseguint així disminuir o fer més fàcil (mokxa) tot el procés del samsara, prèvia renúncia de tots els desitjos terrenals.

Així, per aquestes filosofies, el karma és el conjunt d'accions personals, bones o dolentes, que van lligades a l'ànima mentre aquesta transmigra, i cada nova encarnació queda determinada pel karma anterior. L'alliberament del samsara i del karma s'aconsegueix després de l'expiació de les males accions i i quan s'obté el coneixement de què l'ànima individual, l'atman, i l'ànima universal, el braman, són la mateixa cosa.

Segons l'hinduisme popular modern, l'estat en el que reneix l'ànima està predeterminat per les bones (dharma) o males accions (karma) comeses en anteriors encarnacions, i les ànimes dels qui fan el "mal", per exemple, reneixen en estats inferiors, com animals, insectes, i esperit dels arbres.