|
Programació
|
|
Viernes, 29 de Enero de 2010 00:43 |
|
Son muy abundantes las historias de personas que afirman ser hombres-lobo, y que se comportan de modo salvaje y bestial, conservando sin embargo su aspecto humano. Este tipo de locura se da todavía hoy en día. ¿O se trata de una raza diferente?
La mayoría de las personas se imaginan que un hombre-lobo es un hombre-bestia extremadamente peludo y feroz que camina sobre dos patas, gruñe, echa espuma por la boca y está provisto de dos largos y sucios colmillos. Naturalmente ésta es la imagen familiar que nos ofrecen las clásicas películas de terror; sin embargo, esta imagen resulta imprecisa en todos sus aspectos.
La historia y la mitología son muy claras cuando nos describen la transformación de un hombre en un hombre-lobo, muy parecido a un lobo natural, excepto por ser un poco más grande que las especies salvajes.
Los que no están muy familiarizados con la cuestión, tienden también a comparar los hombres-lobo con los licántropos, y hablan de ellos como si se tratase de una misma cosa. Sin embargo no lo son.
Un licántropo es un enfermo mental que cree haber asumido el aspecto, voz y comportamiento de un lobo, a pesar de que realmente no haya sufrido ninguna transformación física. En los siglos XV y XVI se creía que el pelo del lobo crecía debajo de la piel, por lo que muchos licántropos dieron esta explicación cuando se les preguntaba por qué, si efectivamente eran lobos, tenían todavía el mismo aspecto de una persona.
Un hombre-lobo, en cambio, es tradicionalmente un hombre que, por efectos de magia o por propensión natural, posee la habilidad de transformar su aspecto en el de un lobo. Todas las características típicas de aquel animal -la ferocidad, la fuerza, la astucia y la rapidez son en ellos claramente manifiestas, para horror de todos aquellos que se cruzan en su camino. Puede permanecer con su aspecto animal únicamente por espacio de unas cuantas horas, o bien permanentemente.
Cuando Peter Stump, un famoso «hombre-lobo» alemán que sufrió una terrible muerte cerca de Colonia en 1589, confesó que poseía poderes mágicos de autotransformación, podríamos inclinarnos a considerarle tan fanático como crédulos a sus jueces. Sin embargo, puesto que mató, mutiló y devoró a centenares de víctimas humanas y animales (a pesar de que él admitió haber asesinado únicamente a 16 personas) mientras estaba absolutamente convencido de ser un lobo, no podemos dudar de que sufría la enfermedad denominada licantropía.
«Licantropía» y «licántropo» derivan directamente de las palabras griegas lykos, que significa «lobo», y anthropos, que significa «hombre». A pesar de que la licantropía se refiriese originalmente al antiguo fenómeno de un hombre capaz de sufrir una metamorfosis animal (un fenómeno en el que creían fervorosamente médicos griegos tales como Cribasios yAetios), gradualmente llegó a ser un término que se aplicaba exclusivamente a los hombres que imaginaban haberse transformado en bestias. Por este motivo, los psiquiatras consideran la licantropía fundamentalmente como un engaño, una ilusión.
En cuanto al hombre-lobo propiamente dicho, se decía que había dos cualidades humanas que permanecían cuando un hombre se transformaba en lobo: su voz y sus ojos. Sin embargo, en todo lo demás la metamorfosis en hombre-lobo venía totalmente determinada por rasgos animales: tenían la piel peluda y las garras de un lobo salvaje.
Sin embargo, en su forma humana, varias características físicas distinguían un hombre-lobo de un hombre normal. Se decía que sus cejas se encontraban en el punto medio del puente de la nariz, y que sus largas uñas en forma de almendra eran de un repugnante color rojo sangre; el tercer dedo, en particular, era siempre muy largo. Otros rasgos distintivos eran las orejas, situadas bastante bajas y hacia atrás de la cabeza, y la abundancia de pelo en las manos y en los pies.
Tradicionalmente se distingue entre tres tipos principales de hombres-lobo. El primero es el «hombre-lobo hereditario». Su enfermedad involuntaria era transmitida de generación en generación, como consecuencia de alguna terrible maldición familiar. El segundo es el hombre-lobo voluntario. Su depravación mental le lleva voluntariamente al reino de los rituales de magia negra, y a utilizar todo tipo de terribles encantamientos, pociones, ungüentos, cinturones, pieles de animal y conjuras satánicas para conseguir la metamorfosis deseada. El tercer tipo es el hombre-lobo «bueno». Este descendiente amable y gentil de la familia del hombre-lobo es prácticamente una contradicción interna. No siente otra cosa que vergüenza por su aspecto brutal, y desea que a ningún hombre o animal le ocurra ningún daño. Dos de los hombres-lobo «buenos» más conocidos están descritos en un bonito par de romances del siglo XII, Guillermo y el hombre-lobo, de Guillaume de Palerne, y el Lay du bisclavaret (bisclavaret es el nombre bretón del varulf, hombre-lobo normando), de Marie de France, que trata de uno de los caballeros más galantes de Bretaña.
La teoría medieval era que, mientras el hombre-lobo mantenía su forma humana, el pelo le crecía hacia dentro; cuando deseaba convertirse en un lobo, simplemente se daba la vuelta a sí mismo de dentro hacia afuera. Una investigación realizada sobre varios documentos judiciales literales demuestra que los presos -indudablemente licántropos- fueron interrogados concienzudamente y que se les invitó a revelar los «secretos» de la metamorfosis animal. Cuando estos interrogatorios fracasaban y la paciencia de los jueces se terminaba, invariablemente a algunas de estas infelices víctimas se les cortaban los brazos y piernas o se las desollaba parcialmente, en un intento de encontrar la presunta pelambre interior.
|
|
Comparativa iPad vs Kindle |
|
Programació
|
|
Jueves, 28 de Enero de 2010 00:00 |
|
Roger Rueda, Barcelona 2010.
Una repassada sobre el mercat dels eReaders després de l'aparició del Apple iPad Comparem directament el iPad ($499 WiFi-$629 3G) contra el Kindle 2 (259 WiFi - 4893G) Primerament, cal tenir clar que si volem un dispositiu amb moltes més possibilitats que un eReader, la nostre opció es iPad, sense cap mena de dubte. Si llegim menys d'un llibre cada 3-4 setmanes el iPad segueix sent millor opció.
iPad = fotos, video HD, internet, correu, iPhone Apps, Calendar, (tot el que ja tenim en un iPhone) i una fabulosa suite d'ofimàtica espectacular iWork.
D'altre banda si volem un lector exclusiu de llibres i devorem pagines la nostre millor opció es el Kindle d'Amazon, sobretot pel preu de la versió WiFI
iPad vs Kindle
- Es un iPhone de 10'' (25,4cm de diagonal).

- Fa de tot, HD, TV, internet, videoconsola, lectura de llibres, magazines i diaris.
- Processador integrat 1 GHz - Apple A4 amb capacitats d' emmagatzematge de 16GB, 32Gb i 64GB
- Una pantalla tàctil de sensors capacitius, la millor del mercat actual.
- Tecnologia IPS de pantalla, una gran tecnologia.
- Wifi - Bluetooth - 3G($629 3G) - Acceleròmetre i brújola digital
- 150.000 aplicacions compatibles del iPhone i moltes d'exclusives per l'iPad que encara han de venir.
Els preus comencen en els models WIFI des de $499, $599 i $699. A partir del 27 de Març de 2010. I els models WiFi+3G que costaran $629, $729 i $829. (segons memòria 16, 32 i 64 GB)
Kindle vs iPad
Primerament tenim el PREU, el Kindle més econòmic val 259$ USD. Bastant més econòmic que el iPad bàsic.
- Esta centrat a un públic que devora llibres. Només per llegir en blanc i negre.
- Es mes compacte i lleuger. iPad pesa 0.42kg i es 1,27 cm de gruix, en canvi el Kindle pesa 0,2kg i 90mm.
- La pantalla esta pensada per la lectura, exclusivament per la lectura.
- Una bateria de 7 dies o 2 setmanes amb la WiFi apagada.
- Els preus dels llibres estan a 9,99$ en canvi al iPad oscil.len ente els 8,99$ i els 14,99$
- Un ventall de llibres més gran, ara per ara, sobre el iPad.
Recomanem iPad o Kindle
Si voleu un dispositiu per llegir la vostre opció es Kindle. Si vole un dispositiu, que a part de llegir be, fa moltes més coses l'iPad és el vostre.
De fet es molt senzill triar un o l'altre ja que estan destinats a dos públics molt diferents, però que d'altre banda posa en dubte la necessitat de comprar un producte que fa una sola cosa o un altre que en fa moltes més. Jo personalment prefereixo decidir-me quan tingui el iPad a les mans per testejar i, sobretot, verificar si es llegeix com Déu mana.
Amazon: www.amazon.com
Apple: www.apple.com
|
|
Apple iPad - en directe desde la web de La Nit en Blanc |
|
Programació
|
|
Miércoles, 27 de Enero de 2010 19:35 |
|
Definitivament tenim un "tablet" de Apple, l'iPad.

Per cortesia de la CNN, aquí teniu el directe de la Keynote.
Si voleu saber més sobre aquest fabulós producte, només us haureu de passar per Apple.com Només dir-vos que disposarem de:
• Wifi 802.11n
• Bluetooth 2.1
• Tindrem altaveu, micro, acelerómetre, brújula digital, etc.
• 10 horas de bateria y un més en espera!!
• iTunes, Calendari, Agenda, etc.
• iBooks!!! Lector de llibres!!! Els nois d'Amazon estan suant!!
TOT AIXÒ i MÉS PER 499€!!!
Si voleu saber més, escolteu aquesta nit la secció de noves tecnologíes!! A Onda Rambla - Punto Radio!
|
|
Programació
|
|
Miércoles, 27 de Enero de 2010 00:00 |
|
La reencarnació és la creença en el procés pel que una ànima, en morir el cos al que està lligada, reneix en un altre cos, ja sigui de persona, animal, vegetal o mineral. És una creença especialment vivent a Orient, tot i que no solament en aquesta zona.
Pel budisme, el jainisme o l'hinduisme, entre d'altres, aquest procés s'anomena samsara (del sànscrit"deambular"). Samsara designa el cicle de vides, morts i renaixements que cada ésser experimenta com a conseqüència del seu karma (del sànscrit, "accions"). Cada ésser viatja per aquesta roda, que abasta des dels déus fins als insectes, i el sentit de la seva trajectòria el marca el contingut dels seus actes.
Aquestes filosofies s'esforcen a transcendir aquest procés mitjançant l'alliberament definitiu que suposa l'accés al nirvana, o sigui, l'estat ideal i suprem que consisteix en l'absència de tot sentit d'individualitat.
La creença en la transmigració apareix escrita per primera vegada en forma doctrinal en la recopilació religiosa i filosòfica índia dels Upanixads, traduïda al persa pel príncep Dara Sukoh durant el segle XVII, i des de llavors el samsara ha estat un dels principals dogmes d'aquestes filosofies orientals.

Samsara, karma i dharma
La qualitat de la reencarnació ve determinada pel karma i el dharma ("qualitat" de l'individu, determinada per l'aproximació o l'allunyament envers les lleis de la natura) que hagi acumulat cada persona com a resultat dels seus actes, d'allò que l'ànima hagi realitzat en la vida present i les vides passades.
Els budistes, els jainistes i els hinduistes també pensen que aquest procés es pot contrarestar amb la pràctica d'expiacions i de rituals (exercitant-se a través del dharma-mèrit o el karma-demèrit), aconseguint així disminuir o fer més fàcil (mokxa) tot el procés del samsara, prèvia renúncia de tots els desitjos terrenals.
Així, per aquestes filosofies, el karma és el conjunt d'accions personals, bones o dolentes, que van lligades a l'ànima mentre aquesta transmigra, i cada nova encarnació queda determinada pel karma anterior. L'alliberament del samsara i del karma s'aconsegueix després de l'expiació de les males accions i i quan s'obté el coneixement de què l'ànima individual, l'atman, i l'ànima universal, el braman, són la mateixa cosa.
Segons l'hinduisme popular modern, l'estat en el que reneix l'ànima està predeterminat per les bones (dharma) o males accions (karma) comeses en anteriors encarnacions, i les ànimes dels qui fan el "mal", per exemple, reneixen en estats inferiors, com animals, insectes, i esperit dels arbres.
|
|
|